Tota la vida m'ha agradat Sant Ponç.
De petita sempre esperava amb calendeletes el dia que m'era permés agafar un coma de sucre...
l'Arrop, la canya de sucre, la regalessia, el sidral, la bresca.... ingeria tal quantitat de sucre que no m'en calia prendre mes en tot l'any.
l'Arrop, la canya de sucre, la regalessia, el sidral, la bresca.... ingeria tal quantitat de sucre que no m'en calia prendre mes en tot l'any.
Com cada any, aquesta setmana no he faltat a la tradició, a més a més aquesta vegada ma mare era a la seva escola a la rambla del Raval fent una mostra de puntes de coixí.
unes arrecades homentage al Chuik!!! ja em direu que us semblen....
-------------------------------
Siempre me ha gustado Sant Ponç.
De pequeña siempre esperaba impaciente el día que se me permitia coger un coma de azúcar ...
El arrope, la caña de azúcar, la regaliz, el pica-pica, la miel en panal .... ingería tal cantidad de azúcar que no tenia que tomar más en todo el año.
Como cada año, esta semana no he faltado a la tradición, además esta vez mi madre estaba en con escuela en la rambla del Raval haciendo una muestra de encaje de bolillos.
Aprovecho también para enseñaros mis últimos experimentos ...unos pendientes homenaje a Chuik! ya me diréis que os parecen ....
4 comentaris:
molt xules, Marta!
les arracades molt guapes! a igual que les fotos que fas!!!!
Qué guay los pendientes! Espero verlos en persona:)
Qué es eso de Sant Ponç???
besos
¡Unas fotos preciosas! Y esos pendientes... ¡Me encantan! ¿Podremos verlos "en persona"? ^^
Petonets ♥
Publica un comentari a l'entrada