Blogging tips

11 de juny del 2010

meli-mèlo

Desde molt petita sabia que les meves mans tenien un carácter propi.
Els agradava fer coses....
Quan vaig ser una mica mes gran, vaig saber que els amics de les meves mans eren els llapissos, gomes, ceres, rotuladors i tisores...
A l’adolescencia les meves mans van canviar d’ambient i van descobrir noves aventures.
Quan cansades d’explorar nous territoris van voler tornar a trobar els seus vells amics de sempre, ja res era el mateix....les meves mans havien crescut i a l’entrar a l’edat adulta havien oblidat moltes coses.
Tenien vergonya, por, poca traça i complexe d’inútils....

Un dia les meves mans van coneixer unes altres mans; que les va animar, inspirar i ajudar a embrutarse sense por..

Per això estic mooooolt contenta de que aquestes mans noves que tant em van ajudar , ara tinguin un espai propi, on elles i totes les mans que hi vulguin anar, puguin perdre la por i fer nous descobriments juntes.

Gràcies Alex, amb la teva ajuda les meves mans i jo ens tornem a comunicar.


---------------------------


Desde muy pequeña sabía que mis manos tenían carácter propio.

Les gustaba hacer cosas ....
Cuando fui un poco mayor, supe que los amigos de mis manos eran los lápices, las gomas, las ceras, los rotuladores y tijeras ...
En la adolescencia mis manos cambiaron de ambiente y descubrieron nuevas aventuras.
Cuando cansadas de explorar nuevos territorios quisieron volver a encontrar a sus viejos amigos de siempre, ya nada era lo mismo .... mis manos habían crecido. Al entrar en la edad adulta habían olvidado muchas cosas.
Tenían vergüenza, miedo, torpeza y complejo de inútiles ....

Un día mis manos conocieron a otras manos; que las animaron, inspiraron y ayudaron a ensuciarse sin miedo ..

Por eso estoy muuuuuuy contenta de que estas manos nuevas que tanto me ayudaron, ahora tengan un espacio propio, donde ellas y todas las manos que quieran ir, puedan perder el miedo y hacer nuevos descubrimientos juntas.

Gracias Alex, con tu ayuda mis manos y yo nos volvemos a comunicar.

6 comentaris:

Alícia ha dit...

bonic escrit!!!!

maria ha dit...

que bonic!!!

Ruth ha dit...

Tinc els pels de punta!!!! que preciós l'escrit... una dedicatoria molt i molt acertada!
petonets xoxo

Alícia ha dit...

ei felicitats per haver estat guanyadora del sorteig de Méli-mélo!!!! ah! i gràcies pel teu comentari, doncs sí que és veritat que li costa carregar-se, m'ho he de mirar més bé, i lo del 3 punts suspensius és perque enkara he de posar-hi la capçalera... gràcies!!!

Tana ha dit...

Estoy con Ruth ^^ ¡Es un escrito precioso!
¡Enhorabuena por el sorteo! :) ¡Qué bien! A lo mejor nos tropezamos en Meli-melò. Ya me he apuntado al curso express de arte postal, el del próximo día 10, que me parece interesantísimo. Petonets ♥ ♥

AlexM ha dit...

ya sabes... no sé qué decir. Me alegro si te he podido ayudar en recuperar la confianza y despertar de nuevo tu creatividad y ganas de hacer cosas. Gracias por escribirlo: es el mejor regalo que le puedes hacer a una "profe". Un besote,