El repte d'aquesta setmana, era treballar sobre les paraules que fem servir de manera quotidiana.
Un cop posada a la feina, he estat reflexionant, sobre les paraules que pronunciem al llarg del dia, i sobre quines tenen importància, quines son per omplir buits i quines son aquelles que no es diuen però es sobreentenen...
I finalment, he considerat que les mes importants son decididament es que no es pronuncien (pe bé o per mal). Així que, li dedico la pàgina al qui considero el rei d'aquest tipus de comunicació...
Perquè; tan important és el que es diu com el que no es diu, però es deixa veure.
4 comentaris:
nena et complica molt la vida toca de peus a terra
i no vulguis donar-nos lliçons
això sembla un blog de l'intectuales
Potser es cert que em complico la vida, la meva vida i la de ningu mes; per tant crec que es cosa meva.. em dones permís anònim???
;-P
Qué fuerte!!! muy bien contestado Marta. Él que no le gusta, que no lo lea.
A mí me encantan estas reflexiones. Y lo de la importancia de lo no dicho es tan cierto. Pero creo que deberíamos esforzarnos para verbalizar siempre nuestros sentimientos, evitaríamos muchos traumas.
si aquest gat cobrés drets d'imatges ja seria milionari....hehehehehe
del pesat de la taula del davant
Publica un comentari a l'entrada