Ma mare,
una persona que no
una persona que no
"sabia cosir" (això diu ella) i que ara fa aquestes meravelles,
que decoren casa meva i que cada cop que me les miro em fan sentir aprop seu.
Gracies a ella soc el que soc.
Gracies a ella soc el que soc.
Ella em renya com si tingues 10 anys .
M'enten tot i que a vegades no ens entenem.
M'estima sense condicions.
Em segueix en tot allò que inicio i que moltes vegades no acabo.
Ella sap el soc i no el que semblo o intento ser.
Amb ella ric, ploro, canto, ballo...ella em fa créixer cada dia com a persona, i potser ves per on, no li he dit proutes vegades com me l'estimo i com l'admiro.
2 comentaris:
Ole,ole i ole!!!! Passa-li aquest escrit a la teva mare, que el vol enmarcar!!!!! Olga (vol i boixet)
Quanta raó tens, mare només en tenim una i és per aquests motius...
Dis-li de part meva que també és una artista! El patchwork se li dona genial :-)
Publica un comentari a l'entrada